Iniciació al Mètode Decroly

“Desenvolupament màxim de l’individu a profit de la col·lectivitat” O.Decroly

Prefaci de Valérie Decordes

L’escola Decroly de Barcelona! Hi sóc una altre vegada. I la retrobo ben bé ella mateixa en aquest mes de maig el mateix mes en que la vaig conèixer el 1961.

Des de 1958 l’escola maldava per nèixer…La llavor d’un pensament cientific, no era gaire fàcil que fos afavorida pel clima polític del moment. era, però, aqueixa oposició alló que li donava l’encís de cosa nova i tendra? miracle d’una època? o d’un temps? o d’un esperit? El del seu fundador i director Josep m Bosch, personalitat prou infreqüent que prenia el risc de l’aventura?

Avui com llavors s’hi arriba pujant la costa d’un carrer al peu del Tibidabo, la muntanya que arrecera Barcelona. aquest carrer, aquesta costa del carrer estret, és vorejat per les parets velles, patinades, pel sol i pel temps i cofades de fullatge i de flors. Als jardins apacibles i antics les cases més velles senbla que parlin silenciosament.

Escric aixó a l’escola “Matinal”, és a dir, a casa d’en j.M. Bosch que fou el primer local de l’escola. Escric a la biblioteca que dóna al jardí, primer jardí d’infants, de treball i de joc, i de repós; jardi dels coloms i dels fruits, per a mi exòtics, les taronges i llimones, que il·luminen l’aire de dia i de nit.

La casa, gran, esdevinguda escola petita bo i conservant d’una llar la intimitat, el clima.

Casa de tradició catalana, que, pel seu nom destí, unida al record del passat l’esdevenidor, l’educacio dels infants; no n’hi havia pas cinquanta, el 1961. Ara són a la ratlla dels quatre-cents, el 1979.

A “Matinal”on nomes s’hi acull la secció dels més grans, s’hi afegiren dos edificis molt propers; els contactes múltiples que s’estableixen entre tots tres fan, malgrat la separació, que veritablement en formin només un.

A poques passes de “ Matinal”, “el Lledoner”, el jardí d’infants, molt luminós, en una planta baixa, ofereix una familiaritat que li és ben pròpia. Des de l’entrada, el despatx de la directora, que és també rebedor- malgrat els tres mots administratius i encarcarats- ho prova de seguida. El que tinguin d’administratiu els tres mots es resol en aixó, mots. Els infants, surten, passen i traspassen. Vaivé continu, natural – però tranquil, adhuc amb les joguines-. Em miren un moment, a mi, la forastera. És natural.

Amb aquests primers detalls- que de fet no ho són- es dibuixa tot seguit l’esperit de l’escola: absència de normes rígides, arbitràries. La disciplina hi és una simfonia, una harmonia- una veritable disciplina: l’activitat, la vida…

I les classes- tant poc “classes”, amb les parets rialleres animades amb les línies i els colors generosos dels més petits. Després  tot un material, venturer i sense cap valor comercial, però preciós, el de l’ambient, el dels interessos infantils. Pot ser amb l’aspecte d’andròmines, peró amb un sentit. Prestatges i armaris, que poden semblar una calaix de sastre, però ordenat en el fons, acurat, resultat dels càrrecs que tènen els infants i que representen un joc de responsabilitats individuals i col·lectives, acceptades per torn que s’aniran renovant i diversificant, per camins diversos, durant tota l’escolaritat. Procediment que, per bé que simple, constitueix, una de les formes de l’educació social, aspecte, aquest, que no pot dissociar-se de cap altre.

Després de les classes, el jardí que les envolta; i allà el clos dels animals: coloms, gallines,conills,ànecs, amb el petit estany…Quantes reflexions es cpdellen i es descapdellen davant aquest racó de corral de veritat; lliçó d’observació permanent que es dona tota sola i no s’oblida mai més. “La natura, educadora per excel·lencia”, digué Decroly. és impossible no recordar-se’n¡ i el jardí i els jocs amb la sorra, l’aigua, i el terrejar amb les plantes són únics, de debó.

Activitat, activitat¡ en tot, a tot arreu, en tot moment, l’anem retrobant. llei fonamental de l’escola, de l’educació segons Decroly.

Voldria quedar-m’hi, però he d’anar-me’n. Unes quantes passes més i “L’Aladern”, la secció primèria. Una casa més gran, un jardí més gran, nois i noies més grans. Passat elportal, retrobo tot seguit la mateixa atmésfera: ni crits ni reclamacions ni amenaces, si no una mateixa activitat- manual també sovint-, és a dir aquella mena de llibertat, aquella mena de disciplina, que per l’interès, i sobretot la iniciativa, la condicionen.

Més enllà dels nois, una eloqüencia muda us envolta; la de les parets amb els dibuixos lliures o no, amb els cartells diversos, les gràfiques, les síntesis. tot il·lustra les fases d’una idea general i s’hi segueix l’elaboració progresiva d’un pensament- del pensament “per la vida i per a la vida”.

A traves dels desentrotllament dels ‘centres d’interès’, jo retrobo llur base biopsíquica i social: les necessitats i tot el procès científic de la psicologia de l’infant, de la concepció educativa d’Ovide Decroly.

Però a Barcelona, Bruxelles, allà on sigui, una escola decroly no ha pas d’ocupar-se d’ella mateixa. hi ha totes les altres escoles, tots els altres infants – la seva raó d’ésser en cert sentit- I aquestes altres escoles volen veure, volen saber.

Josep M. Bosch en va fer aviat l’experiència. jo he conegut, viscut, aquest periode, aquest primer període; jo l’he vist posar les primeres pedres, els fonaments del llibre d’avui. L’he vist escriure les primeres pàgines – i les altres- jo he vist josep m. bosch penetrar cada vegada més en aquest pensament que havia -i ho volia- des d’aleshores i al seu entorn de trasmetre i difondre. Malgrat la seva escola Decroly, que ja li exigía més que el màxim, escola encara insegura per a la seva jovenesa, ell la deixava, les notes sota el braç, i anava on el cridaven: Lliçons, cursos, conferències, etc. I aixó ha continuat.

Tasca exaltant. tasca aclaparadora. i davant la qual, sigui com sigui, el peoner és sol.

Però hi ha personalitats poc frequents que accepten de pagar més car el que donen que no pas el que reben. Personalitats molt escases.

Valérie Decordes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s